Diari de Sabadell

El local, situat en una de les places més concorregudes de l’oci nocturn de la ciutat, comptava amb finestrals enormes que deixaven veure dos pisos d’oficines. Per fer la humanització de l’espai, des d’un primer moment vam pensar a no fer un rètol convencional. La nostra idea era estalviar-nos la inversió d’un gran rètol lluminós i conquerir amb vinil tot l’espai ocupat per vidre per aconseguir fer una arquitectura corporativa singular…

Com molts sabeu, una de les feines de Cèl·lula és crear llibres i revistes. Per tant, coneixem bé la tasca del disseny de premsa i tota la seva iconografia. I va ser en això que ens vam inspirar, en els esbossos que fem els dissenyadors gràfics per idear la composició d’una pàgina. Els esquemes d’aquests esbossos s’han fet servir per crear les icones de programaris de disseny editorial, editors de text, etc. És a dir, són uns símbols molt reconeixibles i ens han permès crear una arquitectura corporativa amb els esbossos que després els periodistes farceixen de contingut. Aquest l’hem fet gros, enorme, fins a ocupar les sis vidrieres de la façana, i l’hem dibuixat amb els colors del diari. Aquesta gràfica ha humanitzat l’espai, a més de crear un lloc on la gent se sent orgullosa de treballar i el públic reconeix.

D’altra banda, en el medi actual, és necessari dotar els espais d’una gràfica contundent que permeti que els periodistes tinguin una zona que serveixi alhora de plató i d’oficina. Llarga vida a la gràfica corporativa.

On pensem que serà la poesia? La façana és l’esbós gràfic del diari, i a l’interior trobem els periodistes i fotògrafs que l’omplen de contingut. En ser formes geomètriques simples, de colors vius, decoren de manera singular l’arquitectura del local.

En la primera reunió amb en Marc ens va demanar una humanització de l’espai tan xula com la de Google. Tu què en penses, ho hem aconseguit?