Ara que ja tinc una edat, recordo ma mare queixant-se de la mida de les lletres d’algunes publicacions que arribaven a les seves mans. En honor d’ella i del nostre jo del futur, a Cèl·lula procurem fer un disseny gràfic accessible.
Fa un temps vam gaudir del luxe de tenir Juli Capella com a client; quan ell era president del FAD, ens va encarregar el disseny gràfic de la memòria anual d’aquesta entitat. Encara recordo com vam al·lucinar quan ens va explicar que havia signat un acord amb una associació i ens va demanar dissenyar tot el llibre en cos 10 mínim, pensant en les persones amb deficiència visual lleu, o, dit d’una altra manera, persones de més de cinquanta anys amb vista cansada o altres problemes de visió. Tal i com van les coses, amb l’envelliment de la població, avui és un públic lector prou ampli…
Va passar un temps i l’Obra Social de ”la Caixa” ens va fer l’encàrrec amb el plantejament més radical que recordem a l’estudi (i això que Cèl·lula està a punt de fer vint anys). Es tractava de dissenyar un llibre on persones de la tercera edat exposaven els problemes que patien (i que patirem tots) en fer-se grans. Havíem de dissenyar tot un llibre amb un cos de lletra mínim 18! Per als que no sou d’eixe món, us explicarem que el cos més petit té la mateixa mida que un subtítol de La Vanguardia. Tot un repte!
